1) LA PRINCESA ISEU LA ROSSA

Tristany de Cornualla ha de defendre la seva cort i el seu rei Marc, que és a més a més el seu oncle, de l´amenaça del gegant irlandès Morholt. En combat singular Tristany el matarà, però rebrà una ferida enverinada que posarà en perill la seva vida. Com que cap metge podrà guarir-lo, serà abandonat entre les ones del mar. Arribarà així a Irlanda, on coneixerà la princesa Iseu la Rossa… Hi ha també un drac, més viatges perillosos, invocacions màgiques a l´altre món i sobre tot un filtre d´un amor més fort que la mort.

 

2) JOAN XICO – jo conquerí Yebissah

L´obra tracta de la història de Joan Xico, el primer soldat cristià que forçà les murades de la Yebissah àrab (l´Eivissa actual). El problema és que, després d´aquella proesa, fou expulsat de l´exèrcit de la Corona d´Aragó per haver-se adormit durant una guàrdia nocturna i, per mor d´això, es veu ara obligat a guanyar-se la vida com a joglar, escenificant la conquesta de Yebissah al cabdill àrab, Quita´m Allà Ses pajes, pel seu senyor, el rei Jaume el Conqueridor.

 

3) EIVISSA CONTRA EL GRAN TURC

Don Ramon Primer, rei d´Eivissa i part de Formentera, no s´ho pot creure: el Turc dolent li ha segrestat la seva dona, la reina Maria Tur Tur de Ca´n Tururú. Afortunadament pot contar amb el coratge del seu nebot, Ramonet de Dalt Vila, per intentar alliberar la reina.
Combats amb espasa i daga, recreacions satíriques de moments històrics i, per acabar, una molt sensual dansa del ventre.

 

4) ES MAGNICIDI D´ES GALL (Quadres varis de Commedia dell´Arte)

L´obra es composa de cinc quadres distints i breus, independents, d´una durada cadascun d´entre 10 i 25 min; hi ha també una coreografia de dansa del Renaixement.
Els quadres en qüestió són els següents:

“Na Captiveta”: Pantomima d´una cançó-romanç popular eivissenca, on uns moros segresten una joveneta. El seu home, disfressat de pelegrí, anirà a terra de moros per alliberar-la.

“Els diablets que robaren a Sant Pere”: Dos diablets s´han casat, però com que són molt pobres -són uns “pobres diables”-, no poden viatjar de lluna de mel. Decideixen doncs pujar al Cel i saquejar-hi les arques celestials.

“Es Magnicidi de´s Gall”: Es presenta com un número de Commedia dell´Arte experimental i d´avant-guarda, proper a l´estètica de la “performance”, però cercant que no sigui avorrida i pedant com d´habitud ho és aquesta.

“Coreografia de ball del Renaixement”: Una peça curta, delicada, suggerent i elegant.

“El duel dels capitans Spaventa i Meo Squaquara”: Número molt proper de la comicitat dels pallassos de circ. Es tracta d´un combat simbòlic entre dos capitans fatxendes per saber qui dels dos és més home que l´altre. Dues “servette”, Colombina i Diamantina, mostren els cartells que marquen les distintes fases del duel. Pantalone oficia d´àrbitre i a la fi posa els dos capitans fora de combat sense proposar-s´ho, és a dir involuntàriament.

“El rapte de l´enamorada”: És el quadre més clàssic i ortodoxe del que s´entén per “Commedia dell´Arte”, amb tota mena d´intrigues, de colps de teatre i amb els principals o més coneguts personatges masculins i femenins d´aquest gènere. Hi trobarem a més a més una coreografia oriental i dues de dansa del ventre.

 

5) A DALT VILA JO M´ENAMORÍ:

L´obra es composa de cinc quadres distints i breus, independents, d´una durada d´entre 10 i 25 min, concebuts des de l´esperit tardo-medieval i renaixentista que informa i inspira el “Decameron” de Boccaccio, l´”Heptaméron” de Marguerite de Navarre, les anònimes “Cent nouvelles nouvelles”, etc.
Als diferents quadres es canta una cançó tradicional o popular i hi ha una o dues coreografies.
Els quadres en qüestió són els següents:

“Mon marit és a fora”: Entre el lirisme i la cosa picant, i a partir de la cançó renaixentista catalana anònima “Soleta só jo ací”, es recrea la història d´un foraster que arriba a Vila i és sol.licitat per tres jovençanes “malament maridades” i que, és clar, són bellíssimes. Com diu la cançó: “Soleta só jo ací / Si voleu que us vaja a obrir_”

“Llir entre cards”: A partir de la cançó renaixentista catalana « Llir entre cards » de Joan Brudieu, inspirada en un poema d´Ausiàs March, que s´inspira a la seva vegada en el “Càntic dels càntics” de Salomó, es crea un ambient molt líric, fràgil i com encisat, “intoxicat” d´amor cortès, on intervenen la Mort, el Dimoni, el Rei i dues reines: Reina Propera i Reina Llunyana.

“Els Quatre desitjos de Sant Martí”: Adaptació d´un relat popular francès del segle XIII, d´una hilarant escatologia.
Sant Martí s´apareix a un pagès molt borratxo i li concedeix quatre desitjos, però aquest -amb l´ajut inestimable de la seva dona- els desaprofitarà completament per ignorància, estultícia i concupiscència.

“La truculenta invasió de Vila pels Dimonis”: Frare Pepet, del convent de frares dominics, sense voler-ho, desencadena una nit diabòlica on els dimonis, grollers i pecadors, conquereixen la ciutat. El sant patró Ciriac haurà d´intervenir amb tota la seva autoritat per restablir l´ordre i reprimir la subversió i el caos.

“Ses germanes captives”: A partir de la cançó popular eivissenca del mateix títol, on unes pagesetes són segrestades pels moros, hom s´endinsa dins d´un serrall oriental on tot és bellesa, luxe i voluptuositat.
Hi ha una coreografia oriental i dues de dansa del ventre.

 

6) EIVISSA, DEESA ANTIGA I FASHIONABLE